dimarts, 4 de desembre del 2012

Extra: Balanç de blancs.

El balanç de blancs és un ajust electrònic que aconsegueix una reproducció de color correcta sense mostrar dominants de color, que són especialment notables en els tons neutres (el blanc i els diferents tons de gris), amb independència del tipus de llum que il·lumina l'escena. Es pot realitzar de forma contínua, automàtica o manual.

Els colors capturats per les càmeres depenen, com és evident, de la il·luminació. La llum que travessa l'objectiu i excita el sensor (CCD o CMOS) o la pel·lícula no és sempre la mateixa. Pot ser natural o artificial, i dins d'aquestes, n'hi ha de diferents tipus que depenen d'una sèrie de característiques diferenciadores. Una d'elles és precisament la temperatura de color, que expressa la dominant de color d'una font de llum determinada, que varia segons la distribució espectral de l'energia.

El principal problema que plantejava la temperatura de color a la càmera fotogràfica analògica, era que no podia distingir si la llum present era blanca pura o no. Les pel·lícules es calibren, en general, per la llum del dia, la temperatura de color és idèntica a la llum del flaix. A més també es feien servir filtres fotogràfics de color per contrarestar els efectes de la temperatura de color.

En condicions de llum natural, l'energia lumínica està distribuïda de manera aproximadament igual en les tres components de color (RGB). No obstant això, amb il·luminació artificial és molt probable que una de les components de color sigui més important que les altres. Per exemple, en la il·luminació de tungstè predomina la component vermella, molt útil en escenaris càlids on predominen els tons vermellosos.

Una càmera no té la possibilitat de processar la llum com ho fa el cervell humà, ja que està calibrada de manera que el sensor (CCD o CMOS) identifica com a llum blanca, una llum amb una determinada temperatura de color: la llum solar. Els efectes de la il·luminació a la imatge es poden compensar actuant a la cambra sobre el guany de cada una dels components del color.

A continuació us poso uns exemples dels diferents tipus de balanç de blanc:
 







10. Retrat i autoretrat fantàstic.

Aquest treball ho he fet amb la meva companya Sara (clicka damunt i ves al seu blog); hem agafat fotos de famoses (Rihanna, Lady Gaga, Marilyn Monroe, Angelina Jolie i Amy Winehouse) i les hem intercanviat per fotos nostres de la cara. En aquest treball hem hagut de tenir molt en compte els canvis de temperatura, la brillantor, la saturació, el contrast... per tal que la nostre pell s'assemblés a la de les famoses.

L'objectiu d'aquest treball era fer entendre a la gent que moltes de les fotos que veuen per mitjans de comunicació no plasmen del tot la realitat, ja que, avui en dia, hi ha programes de retocs d'imatges com Photoshop que pot canviar totalment la realitat i fer-nos creure-la.


AMY WINEHOUSE



ANGELINA JOLIE



LADY GAGA



MARILYN MONROE



RIHANNA


9. Retrat i autoretrat.


PROJECTE FINAL

En el el projecte final he volgut plasmar un tros de la meva personalitat. Ja fa temps que volia fer un projecte tipus el que he fet, i he trobat que aquest era la oportunitat perfecta per començar-lo (en aquest bloc no acaba).

Respecte a les fotos podem dir principalment que vaig jugar molt amb la il·luminació, buscant un clar contrast amb el fons negre i accentuant les zones de brillantor i foscor. Vaig disparar totalment en manual, posant una velocitat de 1/250, en ISO automàtic i una obertura de diafragma bastant tancada. Les fotos són amb clau baixa i les he posat en monocrom per ressaltar la senzillesa, l'anònima identitat. En el cartellet que duen les persones penjant hi surt la paraula amb la qual ells mateixos es defineixen; i el color amb la qual és escrita és el color amb el que jo veig a la persona (sóc sinestèsica).






8. Richard Avedon.

El Jordi i jo vam triar Richard Avedon perquè ens va sobtar i agradar molt les seves fotos, com les caputrava, els mètodes que feia servir, quines tècniques peculiars tenia, la seva imaginació... en definitiva, tot un grapat de coses que ens van fer decidir triar aquest fotògraf.

Richard Avedon és un fotògraf que li agradava plasmar d'alguna manera la realitat que ningú vol veure, la que queda abandonada per la societat. És a dir, feia instantàneas pel carrer a tot tipus de gent (des de fotos a campaments miners a gent amb tratge). I, depenent de l'expressió que ell volgués plasmar a la foto, estava més o menys temps parlant amb els models (si volia que s'emblés la noia cansada s'hi estava una llarga estona parlant amb ella, fins arribar al punt que la foto quedava natural i plasmés el misstage que ell volia donar).

dissabte, 3 de novembre del 2012

7.Tipus de pla.

Gran Pla General
(Més descriptiu perquè l'atenció es centra en l'escenari de la foto.)


 Pla General


Pla Sencer


 Pla Americà


Pla Mitjà


Primer Pla
(Més expressiu perquè l'atenció es centra en l'expressió de la cara del noi,)

 Pla Detall



Primeríssim Primer Pla

6. Punts de vista.

CONTRAPICAT
Aquesta foto està feta en contrapicat, és a dir, de baix cap a dalt. He volgut retallar-la de tal manera que quedés més tros de cel per accentuar més el contra-picat, ja que, s'hi hagués retallat la foto per damunt del cap del noi, no s'hagués vist tan reflectit. El contra-picat moltes vegades serveix per remarcar que el subjecte de la foto vol donar una sensació de superioritat, de grandesa; tot i que en aquesta foto, com que el model està somrient, no dóna aquesta sensació.



PICAT
Aquesta foto està feta en picat, és a dir, de dalt cap a baix. Amb el picat he volgut remarcar l'atenció dels ulls verds de la  noia que miren incrèduls. 



 NADIR
En aquesta imatge hi ha el punt de vista "nadir", és a dir, del punt més agut que trobem per fer la foto, del màxim de baix cap a dalt. El nadir, pel meu gust, et dóna la sensació que el subjecte de la foto et vagi a caure damunt. 



ZENITAL
En aquesta foto hi trobem un punt de vista "zenital", és a dir, d'un punt totalment picat de dalt cap a baix. Des del meu punt de vista, el zenital em dóna la sensació de que el fotògraf o la persona que sosté la càmera vagi a caure al terra. 

5. La il·luminació.

En aquestes imatges he volgut utilitzar el blanc i negre perquè m'agrada molt com queden els retrats amb monocrom. La gran majoria són amb clau baixa, ja que els he volgut donar un toc misteriós.


 CONTRALLUM


 CONTRAPICAT


LLUM ZENITAL




LES DUES SÓN AMB LLUM FRONTAL


 LLUM LATERAL DRETA 



 LLUM LATERAL ESQUERRA


Marina Vidal 

dissabte, 20 d’octubre del 2012

4. Homenatge a Chema Madoz.



 Aquestes fotos són surrealistes perquè un llapis normal de colors no pot pintar el llavi, i aquí he jugat amb això fent aquestes 3 fotografies.



 Aquesta imatge representa la revolució de mentalitats que hi està havent a Catalunya. Aquest nino representa mitja mil·lionèssima part de la històrica manifestació de l'11 de setembre.
Li he volgut donar una il·luminació fosca, de clau baixa, ja que quedava més misteriosa, il·luminant més l'estelada per donar-li protagonisme.



 Amb aquesta imatge he volgut homenatjar als castells, patrimoni no material de la humanitat. He ajuntat les dues imatges perquè crec que havien d'anar juntes al ser una acció seguida de l'altre. 
He escollit una il·luminació frontal (de clau alta) perquè era la única il·luminació que podia fer servir per simbolitzar que estaven "a l'aire". Si hagués utilitzat per exemple la lateral haguessin quedat ombres al costat i s'hagués notat que el fons és una taula. 



 Amb aquesta foto he volgut fer una representació i homenatge al burro català.



 Aquesta flauta és un objecte impossible; ja que té tots els forats tapats i, per tant, no pot sonar de cap manera. 
He utilitzat el monocrom perquè és una imatge senzilla al haver-hi només un objecte, i trobava que li sobrava el color. He utilitzat una il·luminació frontal perquè sinó haguessin quedat ombres incòmodes amb el monocrom. 



 Aquesta imatge és un pèl irònica, ja que surt un playmobil, que no pot parlar, fent callar a un cocodril, que tampoc poc parlar. A més, per rematar, el cocodril té lligada la boca per no poder dir res. 



En aquesta foto hi predomina la ironia. Primer de tot, representa la manifestació per la no-independència que hi va haver fa poc a Barcelona, per les poques persones que hi van anar (per això només he posat 4 ninots). En segon lloc, he jugat amb el fet de la poca cultura gramatical que té alguna gent d'aquest país posant "Zpanya". Per altre banda, el ninot de l'esquerra és una ironia del rei amb la corona, i el ninot de la dreta representa alguns skins que hi van anar que van tenir mala conducta.  



Aquesta fotografia també és una ironia màxima respecte al que va dir el ministre d'educació Wert d'espanyolitzar els nens catalans. 
Realment, COM HO PENSEN FER? Doncs aquí n'he tret una resposta a la famosa pregunta.

He fet servir una il·luminació una mica a contrallum, de clau baixa, perquè sembli més misteriosa i perquè doni més a pensar.


3. Exercicis amb la càmera.

CALMA I ESTABILITAT
A mi aquesta imatge em transmet calma i tranquil·litat gràcies al seu pla horitzontal i als colors suaus.


INESTABILITAT
Aquesta foto representa una clara inestabilitat, ja que el model està només sobre una cama i damunt de la superfície del banc estreta. A més, que la càmera estigui torçada també ajuda.



Aquestes dues imatges et fan creure que els protagonistes de la foto estan a punt de caure.


SUBVERTIR L'ESCALA HABITUAL
En aquesta foto sembla que el model es recolzi a l'arbre; d'aquesta manera, podem dir que l'escala habitual del noi i de l'arbre s'han subvertit.


MOVIMENT CONGELAT




Totes questes imatges expressen un clar moviment congelat.


PROFUNDITAT
En aquesta foto es pot veure utilitzada la tècnica de l'escorç per simbolitzar la profunditat de camp. També podria dir que expressa calma i estabilitat.

En aquesta foto he tancat el diafragma i he centrat tota l'atenció en les pinces del davant, deixant desenfocades les del darrere, i aconseguint així una sensació de profunditat.

En aquesta foto he utilitzat l'objectiu macro-ull de peix, adherit al 18-55. He tancat el diafragma i d'aquesta manera he centrat tota l'atenció en la mà, especialment en el dit, on sembla que surti de la foto.


PUNT D'ATENCIÓ
Aquesta foto l'he capturat movent l'objectiu de la càmera, centrant tota l'atenció al goso. A més, aquesta imatge també és una clara mostra de la regla dels terços.


REGLA DELS TERÇOS
En aquesta foto s'utilitza la regla dels terços a la part superior dreta. També he accentuat la brillantor blanca de les bambes perquè es notés més el contrast amb la textura del terra.


TEXTURA
En aquesta imatge la textura hi és a la gespa. He pujat una mica el to de les ombres perquè es notés més el volum. A més a més, en aquesta fotografia també s'hi aplica la regla dels terços amb la fulla.


COLOR
En aquesta fotografia li he pujat la temperatura de color i la saturació, obtenint així un color adient a la fulla de tardor. Aquesta imatge em dóna calidesa i els tons marrons em recorden aquesta estació de l'any on les fulles comencen a caure.