dissabte, 20 d’octubre del 2012

4. Homenatge a Chema Madoz.



 Aquestes fotos són surrealistes perquè un llapis normal de colors no pot pintar el llavi, i aquí he jugat amb això fent aquestes 3 fotografies.



 Aquesta imatge representa la revolució de mentalitats que hi està havent a Catalunya. Aquest nino representa mitja mil·lionèssima part de la històrica manifestació de l'11 de setembre.
Li he volgut donar una il·luminació fosca, de clau baixa, ja que quedava més misteriosa, il·luminant més l'estelada per donar-li protagonisme.



 Amb aquesta imatge he volgut homenatjar als castells, patrimoni no material de la humanitat. He ajuntat les dues imatges perquè crec que havien d'anar juntes al ser una acció seguida de l'altre. 
He escollit una il·luminació frontal (de clau alta) perquè era la única il·luminació que podia fer servir per simbolitzar que estaven "a l'aire". Si hagués utilitzat per exemple la lateral haguessin quedat ombres al costat i s'hagués notat que el fons és una taula. 



 Amb aquesta foto he volgut fer una representació i homenatge al burro català.



 Aquesta flauta és un objecte impossible; ja que té tots els forats tapats i, per tant, no pot sonar de cap manera. 
He utilitzat el monocrom perquè és una imatge senzilla al haver-hi només un objecte, i trobava que li sobrava el color. He utilitzat una il·luminació frontal perquè sinó haguessin quedat ombres incòmodes amb el monocrom. 



 Aquesta imatge és un pèl irònica, ja que surt un playmobil, que no pot parlar, fent callar a un cocodril, que tampoc poc parlar. A més, per rematar, el cocodril té lligada la boca per no poder dir res. 



En aquesta foto hi predomina la ironia. Primer de tot, representa la manifestació per la no-independència que hi va haver fa poc a Barcelona, per les poques persones que hi van anar (per això només he posat 4 ninots). En segon lloc, he jugat amb el fet de la poca cultura gramatical que té alguna gent d'aquest país posant "Zpanya". Per altre banda, el ninot de l'esquerra és una ironia del rei amb la corona, i el ninot de la dreta representa alguns skins que hi van anar que van tenir mala conducta.  



Aquesta fotografia també és una ironia màxima respecte al que va dir el ministre d'educació Wert d'espanyolitzar els nens catalans. 
Realment, COM HO PENSEN FER? Doncs aquí n'he tret una resposta a la famosa pregunta.

He fet servir una il·luminació una mica a contrallum, de clau baixa, perquè sembli més misteriosa i perquè doni més a pensar.


3. Exercicis amb la càmera.

CALMA I ESTABILITAT
A mi aquesta imatge em transmet calma i tranquil·litat gràcies al seu pla horitzontal i als colors suaus.


INESTABILITAT
Aquesta foto representa una clara inestabilitat, ja que el model està només sobre una cama i damunt de la superfície del banc estreta. A més, que la càmera estigui torçada també ajuda.



Aquestes dues imatges et fan creure que els protagonistes de la foto estan a punt de caure.


SUBVERTIR L'ESCALA HABITUAL
En aquesta foto sembla que el model es recolzi a l'arbre; d'aquesta manera, podem dir que l'escala habitual del noi i de l'arbre s'han subvertit.


MOVIMENT CONGELAT




Totes questes imatges expressen un clar moviment congelat.


PROFUNDITAT
En aquesta foto es pot veure utilitzada la tècnica de l'escorç per simbolitzar la profunditat de camp. També podria dir que expressa calma i estabilitat.

En aquesta foto he tancat el diafragma i he centrat tota l'atenció en les pinces del davant, deixant desenfocades les del darrere, i aconseguint així una sensació de profunditat.

En aquesta foto he utilitzat l'objectiu macro-ull de peix, adherit al 18-55. He tancat el diafragma i d'aquesta manera he centrat tota l'atenció en la mà, especialment en el dit, on sembla que surti de la foto.


PUNT D'ATENCIÓ
Aquesta foto l'he capturat movent l'objectiu de la càmera, centrant tota l'atenció al goso. A més, aquesta imatge també és una clara mostra de la regla dels terços.


REGLA DELS TERÇOS
En aquesta foto s'utilitza la regla dels terços a la part superior dreta. També he accentuat la brillantor blanca de les bambes perquè es notés més el contrast amb la textura del terra.


TEXTURA
En aquesta imatge la textura hi és a la gespa. He pujat una mica el to de les ombres perquè es notés més el volum. A més a més, en aquesta fotografia també s'hi aplica la regla dels terços amb la fulla.


COLOR
En aquesta fotografia li he pujat la temperatura de color i la saturació, obtenint així un color adient a la fulla de tardor. Aquesta imatge em dóna calidesa i els tons marrons em recorden aquesta estació de l'any on les fulles comencen a caure.



divendres, 5 d’octubre del 2012

2. La lectura denotativa i connotativa.

La lectura denotativa es tracta del que es veu gràficament a la imatge. En canvi, la lectura és connotativa quan va del que la persona que observa la imatge veu, de com la intercepta, de les milions històries que pot amagar la imatge i que tothom pot triar la seva per fer anar la imaginació.

Jo he escollit el fotògraf Richard Avedon, ja que m'han agradat molt les seves curioses imatges.


LECTURA DENOTATIVA
Es veu una senyora amb un paraigües saltant un esglaó del carrer. Porta une sabates de taló negres, elegants, igual que el seu recollit al cabell. Té unes cames primes i bastant blanques, amb el cap una mica inclinat cap a dalt, com si volgués donar de poder. 
El fotògraf ha fet servir una obertura del diafragma bastant tancada, ja que es veu clarament com l'atenció de la foto queda a la senyora i el fons queda esvaït. I, pel meu gust, molt bon contrast.

LECTURA CONNOTATIVA
L'elegant senyora té pressa perquè ha quedat amb el seu marit. Se la veu tranquil·la tot i així, per la pustura del cap i per les mans a la butxaca. Però es veu clarament que està en moviment pels plecs que té a la gavardina, que indiquen com si estigués saltant.




LECTURA DENOTATIVA
Es veu una dona amb un vestit negre elegant, sabates de taló del mateix color, un detall d'una rosa a la cintura, barret elegant de plomes; i una frase inllegible escrita al tormell. Se la veu caient, arropejanda damunt d'una cama només, així que provoca una clara sensació d'inestabilitat. 

LECTURA CONNOTATIVA
S'està barallant amb el seu promès, amb el qual havia quedat aquella mateixa nit per sopar (ho sembla per la roba que duu). L'home no s'ha sabut controlar i l'ha espitjat cap enrere. La dona, trista, el mira amb cara de suplic.




LECTURA DENOTATIVA
Preciós retrat d'una jove en moviment, amb els cabells enlaire, lliures, suaus, llargs. La seva mirada està perduda enllà, i el seu rostre no expressa cap més sensació que la de tranquil·litat, tot i que es vegi clarament que s'està movent (inclús podria dir que salta de dalt a baix, ja que els cabells van cap amunt).

LECTURA CONNOTATIVA
La jove està caient, no sap on, però se la veu tranquil·la, com si no li importés el fet de caure. És impotent, fràgil, insegura..