La lectura denotativa es tracta del que es veu gràficament a la imatge. En canvi, la lectura és connotativa quan va del que la persona que observa la imatge veu, de com la intercepta, de les milions històries que pot amagar la imatge i que tothom pot triar la seva per fer anar la imaginació.
Jo he escollit el fotògraf Richard Avedon, ja que m'han agradat molt les seves curioses imatges.
LECTURA DENOTATIVA
Es veu una senyora amb un paraigües saltant un esglaó del carrer. Porta une sabates de taló negres, elegants, igual que el seu recollit al cabell. Té unes cames primes i bastant blanques, amb el cap una mica inclinat cap a dalt, com si volgués donar de poder.
El fotògraf ha fet servir una obertura del diafragma bastant tancada, ja que es veu clarament com l'atenció de la foto queda a la senyora i el fons queda esvaït. I, pel meu gust, molt bon contrast.
LECTURA CONNOTATIVA
L'elegant senyora té pressa perquè ha quedat amb el seu marit. Se la veu tranquil·la tot i així, per la pustura del cap i per les mans a la butxaca. Però es veu clarament que està en moviment pels plecs que té a la gavardina, que indiquen com si estigués saltant.
LECTURA DENOTATIVA
Es veu una dona amb un vestit negre elegant, sabates de taló del mateix color, un detall d'una rosa a la cintura, barret elegant de plomes; i una frase inllegible escrita al tormell. Se la veu caient, arropejanda damunt d'una cama només, així que provoca una clara sensació d'inestabilitat.
LECTURA CONNOTATIVA
S'està barallant amb el seu promès, amb el qual havia quedat aquella mateixa nit per sopar (ho sembla per la roba que duu). L'home no s'ha sabut controlar i l'ha espitjat cap enrere. La dona, trista, el mira amb cara de suplic.
LECTURA DENOTATIVA
Preciós retrat d'una jove en moviment, amb els cabells enlaire, lliures, suaus, llargs. La seva mirada està perduda enllà, i el seu rostre no expressa cap més sensació que la de tranquil·litat, tot i que es vegi clarament que s'està movent (inclús podria dir que salta de dalt a baix, ja que els cabells van cap amunt).
LECTURA CONNOTATIVA
La jove està caient, no sap on, però se la veu tranquil·la, com si no li importés el fet de caure. És impotent, fràgil, insegura..
Preciós retrat d'una jove en moviment, amb els cabells enlaire, lliures, suaus, llargs. La seva mirada està perduda enllà, i el seu rostre no expressa cap més sensació que la de tranquil·litat, tot i que es vegi clarament que s'està movent (inclús podria dir que salta de dalt a baix, ja que els cabells van cap amunt).
LECTURA CONNOTATIVA
La jove està caient, no sap on, però se la veu tranquil·la, com si no li importés el fet de caure. És impotent, fràgil, insegura..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada